Ensenyança multinivell
Durant la meva estància a l' institut on faig les pràctiques del màster de professorat de secundaria he descobert l'ensenyança multinivell, gràcies a dos professors de l'ESO, en Pep Vilanova i Rosa Llort. No sé si la resta haureu sentit parlar de tot això, però per a mi a sigut una revolució total, ja que aquest sistema a introduït molts canvis respecte a com eren les classes tal com les havia viscut en les meves mateixes carns. L'ensenyança multinivell es basa en intentar arribar a tots els alumnes en una classe general, és a dir que sigui quin sigui el nivell dels alumnes, la matèria pugui arribar a tots ells alhora, incloent els nens que tenen dificultats per llegir. Per exemple jo vaig assistir a una classe on s'explicava els diferents estats de la matèria, i a més de l'explicació per part de la professora sobre com estaven formades les molècules dels diferents estats (sòlid, líquid i gasos), els alumnes van fer un joc on tenien que representar les molècules, per això es van haver d'aixecar i córrer per la classe en el cas dels gasos, abraçar-se en el cas dels sòlids... Després d'aquesta activitat els alumnes van tenir que crear un mapa conceptual sobre els conceptes treballats a classe. El fet és que van treballar els mateixos conceptes de diferents maneres que impliquin el màxim possible la participació dels alumnes. Un altre dels aspectes que em van sobtar va ser que els exàmens només conten un 25% de la nota, ja que la nota final està formada per altres activitats com són la carpeta d'aprenentatge, el treball en equip i l'autoavaluació. També vaig trobar interessant i útil el fet de que la classe esta guiada per unes regles que han sigut marcades per els mateixos alumnes, aquest fet és interessant, ja que són ells mateixos qui saben els errors més comuns en la seva classe. I per últim una altre de les novetats que vaig trobar va ser la distribució al aula, on els alumnes no es seuen en pupitres encarats a la pissarra com tota la vida, sinó que estan distribuïts en taules rectangulars que permeten que els nois es sentin un davant de l'altre, cosa que afavoreix la comunicació i el treball en equip. 
Com a conclusió de l'experiència diria que ha sigut molt profitosa i que tot i que pot semblar que s'ha de dedicar molt de temps a cada activitat al haver-hi tanta participació per part de tots, crec és un temps ben invertit, ja que al atacar els conceptes des de diferents llocs afavorim l'assimilació per part dels alumnes, alhora que al ser les classes més participatives els alumnes també gaudeixen més de les classes.