L’esquerda digital: un miratge?

En opinió del professor E.F. Loos, la gent gran pot ser igual d'àgil en la cerca d'informació per internet que els joves Publicat a [16/04/2013]  www. uoc. edu  Una persona d'edat avançada mateixa informació en un web que una persona jove i trigarà igual. Aquesta és la reflexió que va deixar sobre la taula Eugène F. Loos, professor del Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat d'Amsterdam, el dijous passat en la seva conferència a l'IN3 de la UOC. Segons l'expert, amb alfabetització digital i pràctica, una persona gran pot ser igual d'efectiva que una persona jove.pot buscar la Per a Loos, hi ha molts mites relacionats amb la relació entre l'edat i l'accés a la informació: alguns fan referència a la capacitat cognitiva de la gent gran per a aprendre noves maneres d'informar-se; d'altres, a la rapidesa amb què les tecnologies apareixen i passen de moda. Amb l'objectiu d'aprofundir en aquest tema, el programa de recerca Comunicació mòbil, economia i societat (CMES) de l'IN3 de la UOC, dirigit per Mireia Fernández-Ardèvol, en el marc d'activitats de la xarxa internacional de recerca Ageing Communication Media (ACM), va convidar el lingüista de la Universitat d'Amsterdam a un seminari que reflexionés sobre la pregunta «La gent gran és immigrant digital en el seu propi país?». Per contestar la qüestió proposada, el professor Loos va centrar la conferència a desmitificar la concepció de la gent gran i la seva relació amb la tecnologia de la informació. En un context en què les xarxes socials tenen molt de protagonisme i en què ens resulta molt ràpid i senzill d'accedir a la informació (des dels mòbils, des de les tauletes i, aviat, des d'unes ulleres...), tendim a pensar que «les persones grans no se sabran acomodar en aquest món tan social o no tan social», comenta l'expert. «Però bé és cert que en els darrers cinc anys s'ha vist una evolució cap a un ús d'internet més elevat per part de la gent gran», afegeix. Els mitjans evolucionen i hi ha nous grups de població que han d'aprendre com funcionen: per una part, els nous nadius digitals, infants de dos anys capaços d'usar intuïtivament un dispositiu mòbil; per l'altra, el grup de gent gran que s'ha d'adaptar a les noves necessitats informatives. Per sort «des de la invenció de la televisió, que ho fem; i, tot i la negació inicial, ens acabem adaptant a les noves tecnologies», explica Loos. «La meva mare, per exemple, ja paga els impostos en línia, i fa anys es negava a fer servir un ordinador», bromeja. Però el professor va voler anar més enllà i desmuntar el mite que la gent gran no pot aprendre a fer servir les noves tecnologies.«La clau consisteix en l'alfabetització digital. Les persones grans poden aprendre a analitzar, avaluar i crear missatges digitals i ho poden fer si se'ls educa en aquest context», explica el ponent. Si bé és cert que les persones d'edat avançada pateixen limitacions relacionades amb la salut, això no indica una manca en la capacitat d'aprenentatge. De fet, Loos explica que s'ha trobat amb casos en què alguns joves, al moment de buscar informació per al seu treball de final de grau, tenen les mateixes mancances en la cerca d'informació que la gent gran. Encara que l'edat sigui un dels factors que es valoren més a l'hora d'estudiar la relació amb les noves tecnologies, l'expert va afirmar que l'edat no ha de ser el motiu pel qual alguns autors parlen d'immigrants digitals, sinó que s'han de tenir en compte les limitacions relacionades amb la salut i amb el context socioeconòmic i polític que hagi viscut cada persona concreta.