Aprendre jugant

Com fem què els videojocs ens serveixin per a transmetre coneixement? Per entendre “alguna cosa”? Per a poder comunicar elements que resultin útils per al desenvolupament personal i acadèmic de l’alumne  sense que falti l’element lúdic.

Són un fenomen social i cultural que va més enllà del simple entreteniment, ja que avui en dia, estan completament integrats en el dia a dia de les noves generacions i aquestes utilitzen els videojocs no només per jugar sinó també per a interrelacionar-se. Fins i tot amb desconeguts o altres jugadors procedents de qualsevol altre part del món.

Els videojocs permeten crear un entorn social i cultural més afí als alumnes, ja que “parla un idioma” més proper a ells.

A traves d’aquestes tecnologies es poden utilitzar elements que motivin a entendre el PERQUÈ  de les coses. Alguns dels avantatges dels videojocs en relació al desenvolupament de certes competències són:

1. Serveixen per millorar els nivell d’atenció, potenciar el raonament, la reflexió i el pensament deductiu.
2. Els videojocs (especialment els d’arcade, els d’esports i els de taula) són molt apropiats pel desenvolupament d’habilitats visomotrius, la lateralitat, l’organització espacial i temporal, etc. competències imprescindibles pel desenvolupament integral de la persona.
3. Són la porta d’entrada a la cultura informàtica.
4. Generen noves formes de socialització.
5. Tenen una gran utilitat en quant a la seva aplicació curricular, però és necessari seleccionar-los correctament.
6. Són un material molt motivador per sí sols.
7. Permeten dur a terme aprenentatges encoberts que no generen reticències, com sí poden generar certs aprenentatges formals.
8. Permeten exercitar la imaginació i afavoreixen la repetició instantània i continuada fins a dominar la situació, automatitzant les respostes que sovint donen una sensació de control.

Com a docents, ens podem trobar amb el dilema d’on és la línia que separa quan un videojoc és simplement divertit, o si també pot resultar més o menys pràctic, a l’hora de que els nostres alumnes treballin, inconscientment alguns conceptes, mentre es diverteixen jugant.

El repte està en poder transformar aquets coneixements significatius en coses divertides. Per aconseguir-ho, és imprescindible que no només els coneixements siguin transmesos de forma vertical, de professor a alumne, sinó que també, els professors aprenguin dels alumnes què els interessa. De manera que el coneixement circuli en ambdues direccions.

Tot i això, no s’ha d’oblidar mai que també ha d’haver un contingut i assolir unes competències  d’aprenentatge clars, de manera que tingui sentit el que estan fent.

Per acabar, una altre opció seria la utilització de la pròpia tecnologia dels videojocs per a crear animacions que permetin mostrar, de forma visual, algun dels conceptes explicats. De tal manera que s’aprengui visualment i per tant acabi resultat en un model d’aprenentatge més intuïtiu, ja que aprenem veient i canviant el nostre punt de vista per entendre millor les coses.