La memòria d'aquesta tesi tracta sobre l'ús de la transformació digital en l'ensenyament i els processos de disseny urbà, a través de conceptes innovadors i metodologies pràctiques. L'objectiu és promoure l'ús de tecnologies digitals, en particular per avaluar la inclusió de la realitat virtual en diversos entorns d'ensenyament formals i informals del disseny urbà col·laboratiu, per tal de millorar, accelerar i augmentar el seu impacte social de forma positiva i millorar l'ensenyament universitària ajudant al fet que els estudiants consolidin amb major efectivitat les seves habilitats.
Amb les característiques d’un sistema de realitat virtual, podem provar la nostra hipòtesi en funció de demostrar: (1) La implementació d'estratègies virtuals gamificades en el camp del disseny urbà generarà una millora i motivació en la participació ciutadana i dels estudiants, ja que l’entorn és més dinàmic, real i permet un disseny col·laboratiu àgil gràcies a les tecnologies visuals immersives, mentre avaluen críticament el resultat d'un disseny urbà i prenen decisions. (2) L'ús de sistemes virtuals interactius per a la comprensió de l'espai tridimensional millora en els estudiants i professionals la percepció de la comprensió de l'espai, generant major enteniment de les condicions d'ubicació, dimensions i relacions dels espais urbans, i defensar els arguments de projectes urbans i propostes urbanes definides interactivament que proven diverses estratègies d'acció.
Per provar les nostres hipòtesis, fem servir un mètode quantitatiu i qualitatiu aplicat en diferents escenaris i als diferents perfils d'usuaris, estudiants, professionals i usuaris finals. Els resultats mostraran que és possible potenciar la transformació digital, millorar la motivació pública, la implicació i la satisfacció en els processos de presa de decisions urbanes, així com complementar l'adquisició de competències urbanes específiques necessàries per a la professió en estudiants d'Arquitectura.
