La convergència entre SAN i LAN

Tal i com vam veure a la presentació de l'Albert Teixidor, avui en dia, la majoria d’organitzacions han de tenir dues xarxes paral·leles separades als seus centres de dades: una xarxa LAN basada en Ethernet per connectar servidors i clients i una xarxa d’emmagatzematge (SAN) basada en Fiber Channel per connectar servidors al pool d’emmagatzematge. Aquestes xarxes separades comporten despeses addicionals degudes a requisits com un major nombre d’interfícies de xarxa, de cablejat i de ports de commutació. Per exemple, a les SANs amb Fiber Channel cal comprar un o més HBAs, en funció de la redundància, per cadascun dels servidors, el que augmenta considerablement les despeses de capital (capex) i les despeses operacionals (opex).

Les xarxes d’emmagatzematge poden classificar-se en dues categories: emmagatzematge per a tràfic basat en IP, com iSCSI, NAS, Internet Fiber Control Protocol (iFCP) i Fiber Channel sobre IP i emmagatzematge basat en Fiber Channel. L’emmagatzematge per a tràfic basat en IP utilitza TCP/IP com a protocol subjacent, de manera que es pot implementar a la mateixa infraestructura que la LAN. En canvi, l’emmagatzematge basat en Fiber Channel obliga a les organitzacions a tenir infraestructures paral·leles per a les seves xarxes LAN i SAN, amb switches i HBAs separats.

 Col·lapsant les dues xarxes en una de sola, s’aconsegueixen, principalment, tres beneficis:

• Eficiència: eliminem la redundància de la infraestructura.
• Agilitat: ofereix la possibilitat de muntar, moure i modificar tant els servidors físics com virtuals de forma molt més ràpida podent respondre a les necessitats canviants de la companyia.
• Transformació IT: permet la consolidació del centre de dades així com suporta un model de demanda de capacitat que ajuda a les organitzacions a fer més amb menys.

Aquesta convergència topa amb el problema principal que afronten els sistemes d’emmagatzematge tradicionals: les xarxes Ethernet estan limitades per la quantitat d’informació que es pot encabir a una trama Ethernet, el que dóna com a resultat velocitats de transferència limitades. Per solucionar-ho, Cisco va crear la tecnologia Fiber Channel over Ethernet (FCoE) que encapsula trames Fiber Channel sobre una xarxa Ethernet. El grup IP Storage del IETF, per la seva banda, també va crear la tecnologia Small Computer System Interface over IP (iSCSI). La pila de protocols d'ambdues tecnologies la trobem a la imatge següent.

Veiem com iSCSI va sobre TCP/IP, mentre que FCoE no ho fa. Els principals avantatges i inconvenients de cadascuna de les tecnologies els trobem resumits a les taules que trobem a continuació:

FCoE

iSCSI

Podem veure com FCoE suporta un major nombre d’operacions I/O (IOPS), de forma que la majoria de fabricants estan d’acord en què FCoE està més enfocat a grans escenaris, com ara un centre de dades amb un alt pressupost, mentre que iSCSI seria per escenaris més petits. Tot i així, en cas de disposar d’una infraestructura s’hauria de veure quina de les dues tecnologies s’adapta millor.