LECTURA TESI DOCTORAL SR. VICENT FAVÀ FIGUERES

Resum:

El principal objectiu d'aquesta tesi és estudiar els canvis que es van produir en la temperatura, precipitació i vent a la Península Ibèrica (PI) i que es van derivar de la brusca transició que va experimentar l'índex SNAO (Oscil·lació de l'Atlàntic Nord a l'estiu) cap a una fase positiva persistent a la fi dels anys 60 del segle XX, com a conseqüència del Rapid Global Climate Shift. Per això han estat utilitzades dades de reanàlisi de NCEP / NCAR (National Centers for Environmental Prediction / Nacional Center for Atmospheric Research) juntament amb diverses bases de dades procedents de l'observació, principalment Spain02 (temperatures a l'Espanya peninsular) i E-OBS ( temperatures i precipitació a nivell del continent europeu). S'ha implementat el mètode d'anàlisi de components principals (PCA) per al càlcul de diversos índexs atmosfèrics, i s'han aplicat diversos mètodes no paramètrics per a l'estimació de la significació estadística de tendències i correlacions (Mann-Kendall i Block Bootstrap). En síntesi aquest estudi ha contemplat diverses anàlisis regionals (influència sobre les temperatures màximes a l'Espanya Peninsular i sobre les precipitacions al NE) i diverses anàlisis a escala local (canvis en la direcció del vent en els observatoris de l'Ebre, Ourense i València i el seu impacte en les temperatures màximes) Els resultats més rellevants han estat trobats en comparar les condicions climàtiques del període 1950-1966 respecte a les dels anys 70 i principis dels 80. S'ha trobat que els valors negatius de SNAO del període 1950-1966 es van caracteritzar no només per una elevada freqüència de sistemes de baixes pressions al nord d'Europa, sinó que, per la seva disposició espacial, aquestes van influir més del que és habitual en les condicions del nord de la PI. S'han trobat quatre patrons sinòptics en què la forma en què es distribueixen al nord d'Europa les zones d'altes pressions (SNAO positiu) o les baixes pressions (SNAO negatiu), influeix directament en la classe de temps que cal esperar en al nord de la PI. A escala regional s'ha trobat que els valors negatius de SNAO dels anys 50 i 60 van estar associats en general a una disminució de la vorticitat al SW i a un augment en el NE, factors que van contribuir a fer pujar les temperatures màximes a la zona del litoral de València i del SE de la PI. Quan SNAO va canviar a valors fortament positius a partir de finals dels 60, aquest patró de vorticitats es va revertir, fent que el flux en superfície tendís a ser més marítim, el que va contribuir a la baixada de la temperatura màxima i de l'oscil·lació tèrmica diària observades a València i al litoral SE de la PI entre finals dels anys 60 i principis dels 80. Els valors negatius de SNAO dels anys 50 i 60 van estar associats, a més, a la formació d'un nucli anticiclònic sobre la Mediterrània Occidental , aïllat de la Anticicló de les Açores. Entre tots dos sistemes d'altes pressions, la PI quedava en un pantà baromètric que afavoria d'una banda la formació de baixes tèrmiques sobre el centre-est de la PI i de l'altra, l'arribada d'aire càlid i humit al NE de la PI, factor que probablement va contribuir a la formació de tempestes. En el període 1950-1966, les precipitacions al NE de la PI van mostrar correlacions significatives de signe negatiu amb SNAO, de signe contrari a l'obtingut amb les precipitacions del centre de la PI en el període 1950-2010. S'ha trobat també que en el període 1950-1966, les transicions de flux de component sud a component nord al NE de la PI van contribuir més que en qualsevol altre període a la precipitació, el que és coherent amb una major precipitació d'origen frontal en aquest període.