L’Origen de les Xarxes de Dades: Com Telefónica va crear la primera Xarxa de Dades Comercial per Commutació de Paquets al Món

Aquesta tesi tracta de la transformació institucional de la companyia Telefónica, deguda a l’evolució tecnològica des dels inicis de la transmissió de dades per commutació de paquets a España, fins l’arribada d’internet

Es realitza una anàlisi, sota la perspectiva de lògica institucional, per entendre els efectes del canvi tecnològic en base als elements que configuren l’estructura institucional de la companyia. Es té en compte el quan, el qui i el com es va prendre la decisió d’apostar per la transmissió de dades per commutació de paquets, convertint-se en el primer operador mundial, que oferia comercialment aquest servei als seus clients, sense deixar d’oferir l’altre servei de transmissió de dades per commutació de circuits tal com estaven oferint la resta d’operadors.

Aquesta xarxa s’anomenà “Red Especial de Transmisión de Datos (RETD)”, juntament amb el protocol RSAN, varen ser creats i desenvolupats, partint de zero, inicialment amb equips de propòsit general i posteriorment creant un equip propi el Tesys, per enginyers de Telefónica, despès de fer un viatge a diferents universitats de Califòrnia (EE.UU), per interessar-se per la xarxa ArpaNet que s’estava construint a nivell acadèmic.

La xarxa RETD, no va ser un a còpia de la xarxa ArpaNet, però si una evolució a les necessitats de Telefónica, sent un avançament a nivell global de totes les comunicacions de dades, obligant a la UIT i el CCITT a crear un protocol estàndard que s’anomenà X.25.

El marc teòric que s’ha considerat es el que proposen Thornton i Ocasio que valoren els tres enfocaments de la lògica institucional, composts pels elements estructurals, els normatius i els simbòlics. S’ha utilitzat  aquest marc teòric per poder descriure, entre altres aspectes, la cultura institucional de l’empresa i del individu, l’organització, les normatives, els patrons històrics i culturals, els factors socials i geogràfics, l’experiència dels usuaris, l’estructura dels diferents departaments, i les relacions amb el poder,

Aquests aspectes descriuen el procés que va portar al president de Telefónica Antonio Barrera de Irimo, a crear una nova metodologia institucional, amb la creació de la “División de Informática”, extern a l’organigrama central de Telefónica i que tenia la seva pròpia lògica institucional, considerant que aquesta nova solució de comunicacions de dades pogués funcionar sense estar influenciada per les lògiques institucionals de Telefónica amb la seva inèrcia institucional, això va provocar una heterogeneïtat de lògiques i quan era president Luís Solana, es va acabar desencadenant una situació, que es va solucionar ajustant-se als paràmetres definits al isomorfisme institucional descrit per DiMaggio i Powell, produint una homogeneïtat, amb el resultat de la integració dels diferents departaments de la “División de Informática” als respectius departaments de les Direccions Centrals de Telefónica, i amb el resultat de la desaparició dels equips Tesys, i la seva substitució per equips d’altres fabricants.

Per la realització d’aquesta tesi s’ha buscat informació a la pròpia Telefónica, en manuals tècnics interns, a anuaris i publicacions del període que va durar el procés, al COIT (Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación), a Fundesco, a la Fundación Telefónica, a revistes especialitzades, articles de congressos nacionals i internacionals, etc., i també s’han efectuat personalment i de forma presencial, entrevistes a Barcelona, Madrid i València, a persones que varen fer possible aquest sistema de comunicacions, persones que han donat una visió i unes dades que haguessin sigut impossible d’obtenir obtindré als documents que s’han trobat del procés.