Fotografia esportiva
Quina és la primera idea que ens ve al cap quan pensem en fotografia esportiva? La majoria de persones pensaran en anar a fer fotos a un partit de futbol del Barça o del Madrid, un partit de l’ACB, una carrera de Fórmula 1 o MotoGP o potser en un partit de tenis del Nadal. Que hi ha en comú a tots aquests esdeveniments? Estem parlant de màximes categories d’esports que són seguits de forma multitudinària. Però a més a més per a poder accedir a peu de camp o de pista cal acreditació que com a fotògrafs afeccionats que som difícilment en podrem tenir.
I si l’aconseguim tindrem una petita zona assignada i molt poca llibertat de moviment.
Feta aquesta reflexió queda clar tindrem més facilitat d’accés si anem a fer fotografies a categories que no estiguin a nivell d’elit. També podem ser una mica imaginatius i pensar en altres tipus d’esport més minoritaris que també ens brindaran l’oportunitat de poder treure unes instantànies espectaculars. Només per citar algun exemple: judo, hoquei, waterpolo i una llista pràcticament interminable. A més a més, segons quin esport, també podrem estar a peu de pista a les màximes categories. On no hi ha l’afluència de grans multituds de seguidors, la majoria de vegades sempre que demanem permís al responsable de les instal·lacions o a algun responsable dels equips per a tirar fotos des de peu de pista, molt rara vegada posen inconvenient.
Com a molt demanen si després se’ls podria enviar còpia d’algunes de les fotografies.
Tenint en compte que hi ha molts i molt diversos esports intentaré donar unes pautes amb les que em baso per a fer aquest tipus de fotografia i que, de moment, m’han donat molt bons resultats. La més important de totes, l’anticipació. La bona fotografia sempre és aquella que clava el moment. Es tracta de l’instant que recull la màxima informació i que amb prou feina dura una petita fracció de segon. Per tant és fonamental conèixer bastant l’esport en qüestió i haver-lo presenciat més d’una vegada amb anterioritat. Hem de poder preveure en quin moment i en quin lloc exacte es produirà l’acció per a tenir ja la càmera preparada i disparar just al moment que creiem que succeirà i no just desprès de veure-ho perquè ja serà tard. També la pràctica ajuda molt, després d’anar reiteradament a un mateix tipus d’esdeveniments notarem que la qualitat de les nostres fotografies millora de manera molt considerable.
A nivell d’estètica jo recomano que les instantànies estiguin preses al mateix nivell d’on hi ha els esportistes i buscar primers plans i a ser possible que aquests siguin bastant tancats. Si el que pretenem és fer un reportatge sobre un esport també cal pensar en documentar-ho tot, alguna fotografia de pla general, els àrbitres, entrenadors, públic; encara que aquestes fotografies només seran per a complementar la resta on es veu l’acció. També recomano reduir al màxim la profunditat de camp per a evitar que hi hagi elements que distreguin l’atenció dels subjectes principals.
A l’hora de jugar amb la velocitat d’obturació per a donar sensació de moviment o congelar-lo depèn molt de l’esport en qüestió. Jo recomano una mica de cada a no ser que es tracti d’un esport molt estàtic que llavors el millor és congelar sempre (pot tenir excepcions si volem aportar alguna sensació a la fotografia on es requereixi que hi hagi moviment).
Per accentuar l’efecte de moviment es pot fer un cop de canell ràpid, petit i sec just al moment de disparar, tècnica molt emprada per Robert Kappa encara que per a que surti bé requereix de molta pràctica i habilitat; cal trobar el punt exacte i no és gens fàcil.
Si parlem d’esports on els subjectes es mouen a gran velocitat, com per exemple l’automobilisme, hi ha la tècnica de seguir el moviment del vehicle amb la camèra mentre es dispara per a tenir el subjecte immòbil amb el fons mogut.
Però això s’hauria d’explicar al detall en un article a part ja que és molt complexe i hi ha diversos mètodes per a fer-ho.
En resum per a la fotografia esportiva el més important és la imaginació i un cert grau de coneixement de l’esport que és vol fotografiar per a poder saber on estarem millor situats i preveure el moment en que hem de disparar per a treure la instantània desitjada.
Article escrit per Víctor Miras L’últim reportatge de fotografia esportiva d’en Víctor aquí.
Afegeix un nou comentari