Protocols de Routing i Switching als Data Centers

Per començar cal dir que els protocols de Routing o de Switching que s’utilitzen en els Data Centers poden variar depenent de molts factors, un dels principals és la topologia que es vol implementar a l’hora de dissenyar un Data Center, per exemple, els protocols a utilitzar canviaran depenent de si es vol implementar una topologia de dos capes com “Spine and Leaf” o una de tres capes com “Core-Distribution-Access”. A més també pot variar si es vol fer un disseny implementant “End of Row” o “Top of the Rack”. En aquest post podeu trobar més informació sobre els dissenys. 

A part de la topologia, els protocols de Routing o Switching variaran depenent de l’equipament que es vulgui utilitzar, ja que els fabricants acostumen a recomanar uns protocols en concret els quals funcionen molt millor amb els seus equips, o directament implementen els seus propis protocols adaptats als dispositius que fabriquin. Per exemple, si es decideix utilitzar equipament de HP, es recomana que com a protocol de Routing s’utilitzi BGP i VXLAN, i com a protocols de Switching MLAG, TRILL o IRF. Però HP no només recomana aquests protocols perquè s’adapten molt bé al seu equipament, sinó que a més a més recomana utilitzar una topologia de “Spine and Leaf” combinant-la amb “Top of the Rack” la qual es complementa molt bé amb aquests protocols.

Per tal de triar els protocols que més s’adaptin a un disseny de Data Center, s’ha de tenir en compte molts factors, com ara el tipus de Data Center, l’escalabilitat, els costos dels equipaments, les topologies, i els dissenys dels racks. Ja que hi ha protocols que funcionen millor en topologies de tres capes o protocols que funcionen millor en topologies de dos capes. Per altra banda s’ha de tenir en compte l’escalabilitat, ja que s’haurà de triar protocols que a l’hora d’ampliar l’equipament segueixin funcionant igual de bé i no presentin problemes o limitacions. També s’ha de pensar si es vol maximitzar l’àrea del nivell 2 o l’àrea del nivell 3. Ja que depenent del disseny, de l’equipament utilitzat o de si es preveuen futures ampliacions, val més la pena ampliar el nivell 2 o ampliar el nivell 3. 

Fins ara s’ha parlat que depenent del disseny, la topologia, l’equipament o fins i tot l’escalabilitat, s’utilitzen uns protocols o uns altres, però quins són aquests protocols? A continuació es mostraran els protocols més comuns tant de nivell 2 com de nivell 3. 

Nivell 2 

• Port Channel: S’utilitza per agrupar enllaços físics per formar un de lògic i així poder oferir redundància d’enllaços. 
• TRILL: Maximitza l’ús dels enllaços combinant característiques del nivell 2 i el nivell 3. 

• Ethernet over MPLS: Transporta paquets Ethernet per sobre de MPLS. 

Nivell 3 

• BGP: És un protocol de Routing el qual intercanvia informació d’encaminament entre sistemes autònoms. 
• OSPF: És un protocol d’encaminament del tipus “Link State” que utilitza l’algoritme de “Dijkstra” per calcular el camí més curt. 

Ja que la tendència actual és anar cap a la virtualització en els Data Centers, què millor que implementar-ho amb SDN (Software Defined Networks), el qual permet un major control del flux de dades que hi ha. Al controlar la xarxa per software, els protocols passen a ser controlats per un software que controla constantment el balanceig i el flux de les dades per tal de poder modificar-lo depenent de les necessitats i així aconseguir una millor eficiència i rendiment.  

Per acabar, dir que no hi ha una única solució a l’hora de triar els protocols que es volen utilitzar en el funcionament d’un Data Center, no hi ha protocols millors i protocols pitjors, sinó que depenent de la funció d’aquest, o dels dispositius i equipament utilitzat, depenent de la topologia i el disseny plantejat, es poden fer combinacions dels diferents protocols que existeixen per tal de treure el màxim profit i rendiment de les instal·lacions.