Resiliència en projectes col·laboratius

Actualment, la majoria de les organitzacions porten a terme els seus esforços d'innovació mitjançant col·laboracions interorganizacionals. L'objectiu d'aquesta estratègia d'innovació és accedir a recursos externs, compartir costos i riscos, i, en última instància, millorar els processos d'innovació. Aquests esforços sovint es duen a terme a través de projectes, anomenats projectes col·laboratius. Malgrat l'interès creixent tant del sector privat com del públic en fomentar la innovació mitjançant projectes col·laboratius, molts d'ells lluiten per assolir els seus objectius relacionats amb la triple restricció i/o la satisfacció de les parts interessades.

Reunir actors de diversos camps de coneixement, indústries i cultures ofereix un terreny fèrtil per al desenvolupament de productes, serveis i tecnologies innovadores. No obstant això, aquest context col·laboratiu també presenta reptes de gestió significatius per als socis del projecte, a causa de la complexitat, l'ambigüitat i la incertesa inherents a aquests projectes. En aquest context, gestionar de manera efectiva les interrupcions que es deriven d’amenaces imprevistes esdevé significatiu, ja que el fracàs del projecte es converteix en un resultat probable sense una resposta i adaptació adequades.

En aquest sentit, l'objectiu d'aquest estudi és augmentar la comprensió actual sobre com els projectes col·laboratius superen les pertorbacions, centrant-se en la interacció dinàmica entre tres constructes significatives durant les pertorbacions: l'equivocitat, la governança i l'aprenentatge organitzatiu. L'equivocitat és una qüestió central en una xarxa de socis i s'exacerba durant les pertorbacions. Canvis en els enfocaments de la governança no només podrien contribuir a superar les pertorbacions, sinó que també podrien exacerbar o reduir els nivells d'equivocitat. Ja que els socis no tenen experiència prèvia en el tractament d'una interrupció, han de reaccionar i aplicar les seves capacitats d'aprenentatge per superar-la. Aquestes tres constructes representen aspectes fonamentals a tractar durant les pertorbacions, les interrelacions de les quals s'expliquen millor mitjançant causalitat mútua i no linealitat.

El marc de recerca aplicat es basa en la teoria de la complexitat, amb un èmfasi específic en els conceptes de sistemes complexos adaptatius i generatius. Es va dur a terme un anàlisi de casos creuats basat en un exitós projecte col·laboratiu, el projecte LOCUTIOS. Aquest projecte es va desenvolupar en un entorn d'alta incertesa, aconseguint superar dues instàncies de pertorbacions i continuant aportant resultats valuosos. En aquest sentit, es va utilitzar un enfocament abductiu com a lògica de raonament. Es va aplicar l'anàlisi de casos creuats per investigar les respostes corresponents que facilitaven la resolució i asseguraven la resiliència, basant-se en les interrelacions entre els tres constructes.

La contribució de la recerca es resumeix mitjançant un marc que ofereix explicacions sobre com aquest cas d'èxit va aconseguir superar les pertorbacions. El marc contribueix a explicar dos diferents patrons de reacció, caracteritzats per diferents comportaments d'aprenentatge (adaptatiu o generatiu), enfocaments de governança (complementarietat o substitució) i el paper de l'equívocitat (motor o barrera) en l'exploració del coneixement. Aconseguir la resiliència no segueix un camí únic; en comptes d'això, hi ha (com a mínim) dues aproximacions que es distingeixen pels comportaments d'aprenentatge de les organitzacions, a saber, la resiliència generativa i adaptativa que permeten que un projecte superi les pertorbacions. La rellevància d'aquesta recerca rau en explicar diferents formes de resiliència potencial dins de projectes col·laboratius quan s'enfronten a reptes imprevistos, omplint un buit a la literatura.