Tesi doctoral Sr. David Humberto Abondano Franco

Resum

L'arquitectura contemporània està sotmesa a un procés de transformació a causa del desenvolupament i integració de les tecnologies digitals en els processos de disseny i de construcció; un procés que evoca el que va tenir lloc durant la revolució industrial, que va cristal·litzar en l'arquitectura moderna. Avui ens trobem immersos en un període històric en què està emergint una arquitectura sense precedents, com a conseqüència de la progressiva assimilació dels nous materials i tècniques de producció digital, tal com va passar en els inicis del segle vint, quan la mecanització, l'estandardització, i la producció en massa de nous materials i components constructius van establir les bases de l'arquitectura moderna.

Amb l'adveniment de les tecnologies digitals, l'arquitectura ha entrat en un període de transició, que abasta el temps que es requereix per traduir en fets arquitectònics les conseqüències de la nova revolució tecnològica. A més de transformar els processos de producció material, el desenvolupament tecnològic comporta canvis en els processos i en els conceptes que determinen tant el disseny com el valor estètic de les obres d'arquitectura. En aquesta tesi es explora la influència dels nous processos de disseny i fabricació assistits per ordinador (CAD/CAM) en l'arquitectura actual: en la manera de concebre, construir i interpretar les produccions de l'arquitectura.

La investigació parteix de la premissa que l'arquitectura es troba en un període de transició en plena efervescència, un període que cal entendre com un estat de flux, un esdevenir. En aquest context de canvi, una anàlisi centrat en l'estat actual de l'arquitectura corre el risc de caure ràpidament en l'obsolescència, ja que qualsevol tècnica, eina o teoria relativa als processos de disseny i fabricació digital es pot veure superada per la velocitat de els canvis tecnològics.

Per comprendre els canvis que estan tenint lloc en l'actualitat, es proposa una anàlisi simultani de les dues revolucions tecnològiques que han transformat la manera de concebre i construir l'arquitectura en els dos últims segles: la revolució industrial i la seva influència en l'arquitectura moderna, i l'actual revolució digital, i l'arquitectura a la qual està donant lloc. Aquesta anàlisi paral·lel es porta a terme atenent els materials, eines, i processos de producció, així com als conceptes, principis i ideals que en els dos períodes -la revolució industrial, i la revolució digital- han forjat una cultura arquitectònica pròpia de cada època.

La contraposició entre l'arquitectura moderna i l'arquitectura digital es realitza a partir d'una anàlisi històrica dels processos de producció en les revolucions tecnològiques que hi ha darrere cadascuna -industrial i informacional-. Així, contràriament a la historiografia que planteja una relació de causalitat entre idees i formes arquitectòniques, una de les premisses d'aquesta tesi és que tant les idees com les formes que caracteritzen l'arquitectura d'un determinat període històric, responen en gran mesura als mitjans i les maneres de producció del seu temps.

En contraposar l'arquitectura moderna i l'arquitectura digital es planteja una relació de continuïtat entre ambdues, de manera que l'arquitectura moderna seria el precedent de l'arquitectura digital, en tant que va ser la primera a integrar la tecnologia en els processos de creació arquitectònica. Per això, aquest estudi de l'arquitectura digital part dels inicis de l'era moderna, o de la modernitat, l'època en la qual l'arquitectura comença a adoptar els mètodes de producció basats en principis tècnics i científics.