29 desembre 2016 | Publicat per Equipo Editorial de PhD
Tesi Doctoral de la Dra. Nadia S. Noori
Coordination Dynamics in Disaster Response Operations: A Network Based Discrete Event Analysis
Tribunal: Dr. Rainer Huber, Dr. Sergio Gómez, Dr. David Riu, Dr. Kees Boersma, Dr. Ulrike Lechner
Resum : La coordinació és un factor important que afecta directament el resultat de les operacions de resposta en les xarxes de gestió d’emergències. Marcs de treball i protocols de gestió de catàstrofes estableixen una base per a la col·laboració de l’organització i coordinació en el cas d’una crisi (provocada per l’home o per causes naturals). Existeixen marcs de treball de gestió d’emergències que es basen en conceptes agafats de les pràctiques militars (i.e. comandament i control) i de les operacions organitzatives convencionals.
Degut a la naturalesa complexa d’un desastre o d’una emergència, l’enfocament actual està fallant per a enfrontar-se a aquests alts nivells d’incertesa i a la intensa aparició de canvis en el transcurs d’un desastre. En comptes de romandre bloquejats amb plans de resposta rígids, les organitzacions i els individus es gestionen per a enfrontar-se a la complexitat dels desastres mitjançant la formació d’estructures en xarxa. Aquestes xarxes es formen en resposta a les necessitats que es desenvolupen per a enfrontar-se a un incident de desastre.
La comprensió de les característiques d’aquestes noves xarxes en les operacions de resposta a desastres és fonamental per a tot el procés de l’elaboració de marcs de treball de resposta a desastres, els quals podrien ajudar en la prevenció de pèrdues de vides humanes i béns. En aquesta investigació, s’examinen exemples d’operacions de resposta a desastres per a estudiar els patrons de la xarxa de coordinació entre les organitzacions que participen en aquestes operacions de resposta. Per a assolir els objectius de la investigació, es desenvolupa una nova metodologia per a examinar la coordinació dinàmica en xarxes de resposta a desastres.
El resultat de l’anàlisi ofereix una perspectiva dinàmica que descriu l’evolució de la coordinació dels clústers en les estructures organitzades en xarxes. La comprensió de las característiques dels clústers de coordinació ajuda a identificar les tasques crítiques i les unitats més enllà dels recursos requerits durant les operacions de resposta a desastres. El treball de recerca contribueix als continus canvis en els conceptes de la gestió de desastres i crisis i canviar vers una xarxa i vers sistemes de resposta basats en funcions.