Segueix-nos a:

Blogs

Descobreix el dia a dia de les associacions estudiantils i clubs socials de La Salle Campus Barcelona. Anima’t i participa!

10 novembre 2011 | Publicat per Redacció Vida al Campus

Fotografia esportiva

Quina és la primera idea que ens ve al cap quan pensem en fotografia esportiva? La majoria de persones pensaran en anar a fer fotos a un partit de futbol del Barça o del Madrid, un partit de l’ACB, una carrera de Fórmula 1 o MotoGP  o potser en un partit de tenis del Nadal. Que hi ha en comú a tots aquests esdeveniments? Estem parlant de màximes categories d’esports que són seguits de forma multitudinària. Però a més a més per a poder accedir a peu de camp o de pista cal acreditació que com a fotògrafs afeccionats que som difícilment en podrem tenir.

I si l’aconseguim tindrem una petita zona assignada i molt poca llibertat de moviment.

 

 

 

 

 

 

 

Feta aquesta reflexió queda clar tindrem més facilitat d’accés si anem a fer fotografies a categories que no estiguin a nivell d’elit. També podem ser una mica imaginatius i pensar en altres tipus d’esport més minoritaris que també ens brindaran l’oportunitat de poder treure unes instantànies espectaculars. Només per citar algun exemple:  judo, hoquei, waterpolo i una llista pràcticament interminable. A més a més, segons quin esport, també podrem estar a peu de pista a les màximes categories. On no hi ha l’afluència de grans multituds de seguidors, la majoria de vegades sempre que demanem permís al responsable de les instal·lacions o a algun responsable dels equips per a tirar fotos des de peu de pista, molt rara vegada posen inconvenient.

Com a molt demanen si després se’ls podria enviar còpia d’algunes de les fotografies.

Tenint en compte que hi ha molts i molt diversos esports intentaré donar unes pautes amb les que em baso per a fer aquest tipus de fotografia i que, de moment, m’han donat molt bons resultats. La més important de totes, l’anticipació. La bona fotografia sempre és aquella que clava el moment. Es tracta de l’instant que recull la màxima informació i que amb prou feina dura una petita fracció de segon. Per tant és fonamental conèixer bastant l’esport en qüestió i haver-lo presenciat més d’una vegada amb anterioritat. Hem de poder preveure en quin moment i en quin lloc exacte es produirà l’acció per a tenir ja la càmera preparada i disparar just al moment que creiem que succeirà i no just desprès de veure-ho perquè ja serà tard. També la pràctica ajuda molt, després d’anar reiteradament a un mateix tipus d’esdeveniments notarem que la qualitat de les nostres fotografies millora de manera molt considerable.

A nivell d’estètica jo recomano que les instantànies estiguin preses al mateix nivell d’on hi ha els esportistes i buscar primers plans i a ser possible que aquests siguin bastant tancats. Si el que pretenem és fer un reportatge sobre un esport també cal pensar en documentar-ho tot, alguna fotografia de pla general, els àrbitres, entrenadors, públic; encara que aquestes fotografies només seran per a complementar la resta on es veu l’acció. També recomano reduir al màxim la profunditat de camp per a evitar que hi hagi elements que distreguin l’atenció dels subjectes principals.

A l’hora de jugar amb la velocitat d’obturació per a donar sensació de moviment o congelar-lo depèn molt de l’esport en qüestió. Jo recomano una mica de cada a no ser que es tracti d’un esport molt estàtic que llavors el millor és congelar sempre (pot tenir excepcions si volem aportar alguna sensació a la fotografia on es requereixi que hi hagi moviment).

Per accentuar l’efecte de moviment es pot fer un cop de canell ràpid, petit i sec just al moment de disparar, tècnica molt emprada per Robert Kappa encara que per a que surti bé requereix de molta pràctica i habilitat; cal trobar el punt exacte i no és gens fàcil.

Si parlem d’esports on els subjectes es mouen a gran velocitat, com per exemple l’automobilisme, hi ha la tècnica de seguir el moviment del vehicle amb la camèra mentre es dispara per a tenir el subjecte immòbil amb el fons mogut.

Però això s’hauria d’explicar al detall en un article a part ja que és molt complexe i hi ha diversos mètodes per a fer-ho.

En resum per a la fotografia esportiva el més important és la imaginació i un cert grau de coneixement de l’esport que és vol fotografiar per a poder saber on estarem millor situats i preveure el moment en que hem de disparar per a treure la instantània desitjada.

Article escrit per Víctor Miras L’últim reportatge de fotografia esportiva d’en Víctor aquí.

Share

Afegeix un nou comentari

CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar si vostè és o no una persona real i impedir l'enviament automatitzat de missatges brossa.
4 + 2 =
Resol aquest problema matemàtic simple i escriu el resultat. Ex. per 1+3, escriu 4.