Seminari Leica

Enfocar, esperar i disparar. Per a què més? Les  Leica son càmeres telemètriques per crear fotos. Simples i molt efectives. Fabricades a Alemanya, les càmeres i òptiques Leica es fan amb molta cura en un procés manual que dura dies per cada unitat, amb un control humà absolut sobre el producte, utilitzant materials de primera i sometent-les a 6 tests de qualitat cada una. Tot per tal de generar un producte que el fotògraf sàpiga fer servir de seguida, que sigui discret, i permeti obtenir unes imatges úniques, sense post-processats ni filtres especials a la càmara que manipulin la imatge que tu has creat. De la mà de Disefoto, un expert ha explicat al alumnes de La Salle assistents els secrets de fabricació de la marca alemanya i, posteriorment, ha permés que utilitzessin les diferents càmeres i òptiques per descobrir de què són capaces. Com a curiositats durant l'explicació, ha parlat sobre la dificultat que es van trobat els fabricants de Leica a l'hora de cobrir la demanda, ja que últimament molts rics àrabs han agafat el costum de comprar les càmeres Leica més cares simplement per col·leccionar-les i a mode d'inversió, com podrien fer amb l'or. Per aquest motiu, l'empresa ha dissenyat un programa de 2 anys de durada per formar enginyers que puguin fabricar-ne més.

També és interessant saber que si l'òptica d'un usuari es ratlla, s'envia directament a Alemanya i a partir de les dades que hi ha gravades es busca la persona que la va fabricar perquè la torni a pulir i la deixi altre cop com nova. I per què la mateixa persona? Perquè cada òptica és un objecte únic i encara que hagi passat tots els controls de qualitat, pot tenir algun milímetre de diferència en l'ensamblatge o alguna altra característica que està perfectament anotada per la persona que la va fer. No us perdeu aquest vídeo, on es mostra el procés de fabricació de les òptiques: http://ow.ly/7Cj5Q A través del sorprenentment lluminós visor d'una Leica es pot veure els marges exteriors que tindrà la fotografia, que dependrà de l'objectiu que hi posem, però també ens permet quelcom que no trobem en les reflex a les que estem acostumats i que és el fet de poder veure també una part de fora d'aquests marges. Aquest fet que potser no sembla important permet al fotògraf enfocar tirant d'hiperfocal una escena que espera que tingui lloc a una determinada distància i que es pugui avançar a l'acció al fer la fotografia, ja que la comença a veure pel visor abans que passi.

Aquí tenim algunes de les fotografies que han fet els alumnes. Tots els que estan acostumats a tirar fotos amb reflex digitals segur que hi veureu alguna cosa que les diferencia, ja siguin els colors, la lluminositat, les textures... Però segur que no us deixarà indiferents.

Ben aviat tindrem penjades al nostre Flickr la resta de les fotografies que han fet els alumnes per testejar tot aquest material fotogràfic que ens ha portat Disefoto. De moment hi hem penjat el fotoreportatge de la sessió, fet amb una Nikon. Podeu veure-ho a la galeria del Flickr. I aquí teniu la valoració que ha fet l'empresa DISEFOTO de l'event: DiseFoto-Leica El material que han pogut testejar els alumnes: M9 cromada, M9 negra, S2, X1, D-lux5, TRI-ELMAR-M 16-18-21, SUMMILUX-M 21, SUMMILUX-M 35, SUMMILUX-M 50, NOCTILUX-M 50 (amb una obertura máxima de diafragma de F/0.95!!), APO-SUMMICRON-M 75, APO-SUMMICRON-M 90, visors d’ampliació. Nota: Totes les fotografies postejades en aquesta entrada estan capturades amb una Leica M9