Estudio, diseño e implementación de la capa física para comunicaciones remotas utilizando tecnologías NVS
En els últims anys, les xarxes de comunicacions IoT han millorat significativament, tant respecte a la cobertura com a l'eficiència i el rendiment. Encara que aquestes millores són molt rellevants, no cobreixen la totalitat del territori mundial. Zones molt aïllades del món, com els pols o zones muntanyenques de difícil accés, no disposen d'aquesta mena de cobertura de dades, ja que les característiques del terreny limiten l'accés dels dispositius IoT en aquests entorns. Actualment, les solucions existents se centren en les comunicacions per satèl·lit que, si bé permeten la comunicació en aquests escenaris, tenen un cost econòmic molt elevat.
D'altra banda, una possible solució seria l'ús de comunicacions HF. Gràcies a aquesta mena de comunicació es poden aconseguir velocitats de fins a 100 kbps, segons els estàndards i recerques prèvies. Una de les aplicacions de les comunicacions HF és la comunicació a través de la ionosfera. Aquest tipus d'enllaços proporcionen unes característiques ideals per a les comunicacions a llarga distància.
En els últims quatre anys, el grup de recerca en tecnologies d'Internet (GRITS) de l'Escola d'Enginyeria de La Salle (Universitat Ramon Llull), s'ha centrat en les comunicacions ionosfèriques i, especialment, en la tecnologia NVIS (Near Vertical Incidence Skywave). En particular, ha posat el seu focus en les comunicacions amb la Base Antàrtica Joan Carles I. Aquest tipus de comunicació HF ofereix unes característiques ideals per a les comunicacions remotes de llarg abast, amb un radi de fins a 350 km i sense necessitat de visió directa entre els diferents transceptors.
L'objectiu d'aquesta tesi és definir el millor escenari de comunicacions amb tecnologia NVIS per a una xarxa de cobertura IoT en entorns remots. Una de les principals metes és la disminució del consum en potència dels dispositius remots. Això proporcionarà una comunicació de llarg abast i maximitzarà el temps de vida de la bateria per a aquesta mena de dispositius, un factor primordial per a comunicacions IoT. A més, la solució proposada intenta mitigar el sobrecost econòmic que implicaria l'ús dels satèl·lits com a mitjà de comunicació, adaptant el desenvolupament de la tecnologia a dispositius de baix cost.
Com a factor principal de millora, aquesta tesi se centra en la definició d'una capa física adaptada a l'entorn de comunicació NVIS. Per a optimitzar aquest enllaç, s'estudien les principals característiques d'un entorn wireless multicamí, el Doppler Shift, Doppler i Delay Spread, la qual cosa permet definir els temps de trama més adaptats a aquest canal. D'altra banda, es comparen les característiques de les modulacions QAM, PSK i FSK (d'ordre 2 a 32) en transmissions de molt baixa potència (de 0,5 W a 25 W) i en un entorn multicamí. Aquesta anàlisi permetrà definir la millor trama de comunicació, establint la capa física per a comunicacions NVIS en entorns remots.
Finalment, i per a demostrar la viabilitat de la tecnologia desenvolupada en un entorn civil, es defineix i implementa un procés de transferència de coneixements del món acadèmic al món empresarial. S'estudien els diferents mercats on es podrien integrar aquest tipus de comunicacions, i es defineix una proposta de valor per al mercat de les comunicacions remotes, tot això amb la finalitat d'arribar a una conclusió tant de viabilitat econòmica com de necessitat de la tecnologia per a un escenari d'ús civil.